Josep Niebla
0%

Home

Pensaments

pensaments_josep_niebla_3Niebla quan tenia 12 anys volia ser pintor. Vull dir, socialment, ja que al seu entendre un neix pintor. De manera que si ja ho era, el que volia era viure la pintura. Fer daquest art el seu ofici. Degut, segurament, a l’origen humil de la seva família, li ha quedat des d’aleshores un gran plaer pels materials pobres i per l’austeritat del negre sobre el blanc. En fi, la força del contrast. Sempre a tornat al dibuix, com buscant la llum, com una veritat en la qual creure-hi fortament.

Cada època de la seva pintura ha tingut paral·lelament una sèrie de dibuixos que fan referència a cadascuna de les etapes que vivia. Daquell moment correspon el dibuix a llapis Mar de la Costa Brava, realitzat a l’edat de deu anys. Dins de la seva collecció de primeres obres, aquell petit dibuix s’ha transformat un una espècie de talismà, en virtut de la trajectòria que ha seguit la seva vida. Fa uns vint anys que va escollir l’Empordà, a l’interior de la Costa Brava, per a viure. Un poble, Casavells, en el que va instal·lar a l’estudi i casa seva.

La seva vida com a pintor va començar, doncs, a Tetuan, Tànger i Ceuta. En aquesta ciutat hi havia un pintor descendent d’italians que es deia Miguel Bernadini, el qual va acceptar-lo com a ajudant de taller. Era, a més a més, molt xerraire i aprengué gran part del que sap avui dia sobre pintura i la seva història. Quan veu actualment el gran desconeixement dels aspectes bàsics de l’ofici de pintor, alaba al destí per haver-lo posat davant d’un mestre.

Cada pintura serà un full del meu diari.

Mentre continuava els estudis de pintura a l’escola, començà a fer unes obres que serien personals. Aquestes pintures les feia normalment a casa dels seus avis, amb els quals vivia. Corresponen a aquest moment pintures de tipus expressionista, amb molta càrrega matèrica y colors molt vius. Prengué la pintura com un mitjà dexpressió, i va considerar que els colors i les formes constitueixen un llenguatge, vàlid per a expressar qualsevol cosa i, fins i tot aquelles que resulten de vegades molt difícils d’expressar amb paraules. Aquesta concepció s’ha mantingut fins avui.

Que cada obra sigui necessària, essencial i definitiva.

pensaments_josep_niebla_2Conserva d’aquella època molts dibuixos i pintures. També les primeres pintures que podrien considerar-se abstractes. Carregades de influències però que, no obstant, descriuen molt clarament un estat d’ànim i una exaltació passional de l’ofici. Als 15 anys va abandonar el que va ser el seu país, decidit a estudiar Belles Arts a Sevilla. S’ha dedicat sempre a la pintura, i quasi tot el que es i el que té li deu a ella. Manipulacions del cel. L’any 1972 va començar a treballar en una sèrie de pintures relacionades amb el cel. Va decidir donar-los-hi el nom de Manipulacions del cel.

Una cosa semblant a manifestar un impossible. El desig de l’home de disposar del cel i poder utilitzar-lo. Al cap dun temps entengué que aquell camí el conduïa a un llos sense sortida. Les peces començaven a repetir-se i just en aquell moment aparegué un altre cop el mar com element plàstic. La pintura titulada Set mars i set cels és la primera que obre el camí, un altre cop, a la possibilitat dexpressar-se mitjançant el mar.

Sèrie recurrent: El mar la mar.

pensaments_josep_niebla_1Podríem diré que el tema del mar, que va néixer quan era molt jove, ha estat recurrent a la seva trajectòria, però va ser durant la seva estada de tres anys a Madrid, des de lany 1992 fins el 1995, quan va començar a utilitzar-lo daquesta manera tant particular. Va tenir la sort de disposar d’un estudi magnífic. Però en aquell recinte va començar a notar la distància que el separava del seu espai creatiu habitual, l’Empordà. Lloc de nostàlgia d’aquella altra realitat que poc a poc s’havia anat creant: Casavells.

La meva pintura aquí es torna densa de contingut. Estic fent les pàgines del meu diari. Una gran quantitat d’obra ha referència als meus estats d’ànim personals. Intento que per mi pintar sigui un plaer.

Sempre pinto a partir de la memòria, en un taller sense finestres. No vull veure res quan hi estic dins. L’únic que ens queda als pintors és el domini de l’emoció. Crec en la pintura i, en tot cas, crec en la persona que decideix emocionar amb la imatge. Sempre he estat sensible al context social. I un dels pocs pintors que recuperat la tradició del muralisme.

pensaments_josep_niebla_finalPerquè jo, com vostès han pogut deduir, sóc dels que creuen que la pintura és un llenguatge i com a tal pot comunicar emocions, pors, pressentiments, criteris i desitjos, dubtes i certeses. I que pot parlar de qualsevol cosa, en fi, de la vida; però des d’aquell idioma complex, dens, antiquíssim i així mateix viu i actual, enriquit amb nous mots, veus que ens arriben des de qualsevol continent, innocents o ocultes, però que percebem com quelcom molt profund que ens projecta cap al futur. La pintura com la emoció continguda, per sempre.

Biografia

JOSEP NIEBLA

Neix a Tetuan (Marroc) i viu a Catalunya des de 1962. Estudis Superiors de Belles Arts a l’escola de Tetuan, Sevilla, Barcelona i París. Becat per el consulat d’Espanya al Marroc, per el Ministeri d’Educació i Ciència d’Espanya i per el Ministeri d’Assumptes Extrangers (França). Ha realitzat, fins avui, 192 exposicions individuals en 13 països d’Europoa, Àsia, Àfrica i Amèrica.

Últimes exposicions individualsObres en museus i institucions públiquesPintures Murals
2014 “Visió fragmentada del quadre 11 de setembre 1714 d’Antoni Estruch”. Caldes d’Estrach. Barcelona. (itineració a Barcelona, Reus, Lleida, Girona..)
2013 “Sèrie Africana”. Espai Franc Campos. Sant Feliu de Guíxols. Girona.
“Del Cel i d’Àfrica”. Espai Mas d’en Dorra. Fortià. Girona.
“Josep Niebla. El mar en la memòria”. Ca l’Arenas. Centre d’Art de Mataró. Mataró. Barcelona.
2012 “Àfrica en la memòria”. Espai d’Art Celler Espelt. Vilajuiga. Girona.
“Niebla. Pasión por la pintura”. Jürg Bosshardt. Binningen. Suissa.
“Niebla a temps de flors”. Hotel 1901. Girona.
“Niebla” Espace Jean Legendre. Compiègne. France.
“Strugle(s)” Maison Particulière. Bruseles. Bélgica.
2011 Exposició individual espai Niebla. Barcelona.
Galeria Atrium. Oporto. Portugal.
Exposició Individual. Claustre de St. Joan de les Abadesses. Girona.
Hotel la Gavina. S’agaró. Girona.
Hotel S’agaró. S’agaró. Girona.
“Niebla” Fort de Bellegarde. Le Perthus. France.
“Dilatar els límits de la percepció”. Museu Can Framis. Fundació Vila-Casas. Barcelona.
“Origin(s)” Maison Particulière. Bruseles. Bélgica.
2010 Galeria Margesíu. Cadaqués.
Galeria Atrium. Oporto. Portugal.
Exposició individual Galeria Barcelona.
Espai de Bellegarde. Le Pertús. França.
Exposició individual espacio Niebla. Barcelona.
Hotel Aromar, Salón Niebla. Platja d’Aro.
Delegació del Govern. Girona. Barcelona.
2009 Palacio Galveias, Lisboa, Portugal.
Fundació Niebla. Casavells, Girona.
2008 Galeria Margesíu. Cadaqués.
Galeria El Clautre. Girona.
Galeria Barcelona. Barcelona.
Atelier d’artiste – exclusive exhibition, Basel, Switzerland
2007 Centre Cultural Ibercaja, Huesca.
Fundació Niebla. Casavells, Girona.
2006 Ses Voltes, Exposició retrospectiva 1990-2005. Palma Mallorca.
Fundació Niebla. Casavells, Girona
Càmara Caixa de Tarragona.
2005 Fours à Chaux de Saint Ursanne. Suissa
Le Cloître. Saint Ursanne. Suissa
Fundació Niebla. Casavells. Girona
Galeria MDA. Helsinbourg. Suecia
Ibercaja. Valencia
2004 Museu Camón Aznar Ibercaja. Zaragoza
Eifelmuseum Mayen. Alemanya
Can Quintana. Torroella de Montgrí. Girona
Museu del Montsià. Amposta. Tarragona
2003 Morandi Art Gallery. Girona
Caixa Laietana. Mataró
Fundació Köhn. Mallorca
Fundació Caixa de Vinaròs, Vinaròs
Fundació Josep Niebla. Casavells. Girona
Galeria Barcelona. Barcelona
2002 Galeria MDA, Helsingborg. Suècia
Museu de Cadaqués. Girona
Espai d’Art Bodegas Torres. Parcs del Penedès. Barcelona
2001 Diputació Provincial de Jaén. Centro Cultural Gran Capitán. Granada
2000 Centro Nacional de Arte. El Cairo. Egipte.
Museu de Bellas Artes. Alexandria. Egipte.
Galeria Maria José Castellví. Barcelona.
Museu Marítim de Barcelona. Barcelona.
1999 Pabelló Firal. Sant Carlos de la Ràpita
Fondo Cubano de Cultura. La Habana. Cuba
Galeria Nacional de Amman. Jordania
1998 Galeria d’Art Barcelona. Barcelona
Centre Cultural “Alba Cabrera”. València
Museu d’Art de Tortosa. Tarragona
1997 Centre Cultural d’Alcoi. Alacant
Fira d’Art de Colònia. Alemanya
Fundació Caixa de Manresa
1996 Galeria Barcelona. Barcelona
Sala Triunfo. Caja la general. Granada
Galeria Claustre, Girona
1996 Palais des Rois de Majorque, Perpignan, França
Temple Romà. Vic. Barcelona
Galeria d’Art Barcelona, Barcelona
Fira d’Art de Kšln Alemanya
Museu de la Garrotxa. Olot. Girona
Sala Triunfo. Granada
1995 Sala Municipal de Arte de Pineda de Mar. Barcelona
Galeria Siegert. Basilea. Suissa
Palais des Rois de Majorque, Perpinyà. França
Palacio de Audiencia. Soria
1994 Fira d’Art de Colònia, Alemanya: Sala oficial “Ban
Rouah”. Rabat. Marroc
Galeria La casa del segle XV. Segovia
Sala Centro Cervantes. Casablanca. Marroc
Museu “Dar el Batha”. Fez. Marroc
Centre “Cervantes”. Tànger, Marroc
Galeria d’Art Barcelona
Palacio de Velazquez. Madrid
Galeria Siegert, Basel. Suissa
Sala Oficial Bab Rouath. Rabat. Marroc
Sala Fakjar. Facultat de Belles Arts. Tetuan. Marroc
1993 Sala Municipal d’Exposicions, Pineda de Mar, Barcelona
Art Cologne, Fira Internacional d’Art. Colònia. Alemanya
ARCO’93, Feria de Arte Contemporáneo. Madrid
1992 Sala Municipal d’exposicions, Girona
Museu del Empordà, Figueras
Galerie ‘La Pleau’. Toulouse. França
Art Cologne’92. Fira Internacional d’Art. Colònia. Alemanya
ARCO’92, Feria de Arte Contemporáneo. Madrid
Centre ‘Aeroespatial’. Toulouse. França
1991 Palau Firal. Girona
Sala Las Verónicas. Múrcia
Galeria Erval. París. França
Galeria Barcelona. Barcelona
Galeria Carinthia. Viena. Àustria
Galeria Palau de Caramany, Girona
1990 Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat
1989 Palau Solleric. Palma de Mallorca
Colegio Oficial de Arquitectos de Tenerife. Sta.Cruz de Tenerife
Galerie Regio. Freiburg. Alemanya
Galerie Dönisch-Seidel. Kleve. Alemanya
1988 Casa de Cultura. Pineda de Mar. Barcelona
Castell de La Bisbal. La Bisbal. Girona
Galeria Theo. Barcelona
Galeria Dönis-Seidel. Kleve. Alemanya
1987 Galeria Mercè Ettinghausen. La Pera. Girona
Fontana d’Or. Girona
Galeria Expoart. Girona
1986 Galeria Brigitte March, Stuttgart. Alemanya
Galerie Wiek XX. Groningen. Holanda
Galerie Dönisch-Seidel. Kleve. Alemanya
Orts Museum. Zurich. Suissa
Galerie Atrium, Basilea. Suissa
Colegio Oficial de Arquitectos de Tenerife. Sta. Cruz de Tenerife
Galerie Regio, Freiburg. Alemanya
1985 Galerie Gloria Mathys, Liege. Bèlgica
Galeria Numaga. Auvernier. Suissa
Museu de Montsià, Amposta. Tarragona
Galeria Regio, Freiburg. Alemanya
Art Cologne. Feria Internacional de Arte. Colonia. Alemanya
Art Basel, Feria Internacional de Arte. Basilea. Suissa
Fontana d’Or. Girona
Galeria Vecu, Amsterdam. Holanda
  • Museu de Arte Abstracto, Cuenca
  • Musée de Sant Étienne, Francia
  • Museu de Elche, Alicante
  • Museu de Tenerife, Islas Canarias
  • Museu de Girona
  • Diputación Provincial de Málaga
  • Museu d’Art Contemporani. Vilafamòs Castelló
  • Museu d’Art Contemporani de Las Palmas, Islas Canarias
  • Museu d’Art Contemporani. Onill, Alacant
  • Museu d’Art Contemporani. Eivissa, Illes Balears
  • Museu d’Art Contemporani. Reina Sofia, Madrid
  • Museu de dibujo de Sabinigo, Huesca
  • Museu Municipal de Oviedo, Oviedo
  • Orts Museum. Kloten. Zurich. Suissa
  • Museu d’Art de Belfast. Irlanda
  • Fundació Tharrats d’Art Gràfic,. Pineda de Mar
  • Museu Centro Aeroespacial. Francia
  • Fundació “La Caixa”. Barcelona
  • Fons d’Art Caixa de Girona
  • Palais desRois. Perpignan. Francia
  • Palau Sollerich. Palma de Mallorca
  • Sala Palacio de la Audiencia. Soria
  • Fundació Joan March. Madrid
  • Centro Nacional de Belles Arts. El Cairo, Egipte
  • Museu-Galeria Nacional de Belles Arts. Amman. Jordania
  • Museu Nacional. La Habana. Cuba
  • Museu del Ebro. Tortosa
  • Museu de Arte Moderno. El Cairo. Egipte
  • Museu d’Alexandria. Egipte
  • Museu de Cadaqués. Girona
  • Puerto de Tarragona
  • Museu Marítim de Barcelona. Port de Barcelona
  • Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita
  • Ajuntament de Amposta. Tarragona
  • Museu d’Art de Girona
  • Museu Diputación Provincial de Jaén
  • Ajuntament de Granada
  • Universidad de Granada
  • Ajuntament de Cadaqués, Girona
  • Universitat de Girona
  • Universitat de València
2006 Escultura monumental. ‘Amposta avança’. 10x6x5m. Amposta, Tarragona.
2006 Pintures murales, Tosses 21, Amposta, Tarragona.
2003 Pintura mural (particular), Amposta, Tarragona.
2002 Pintura mural para Hotel Miami Mar, Sant Carles de la Rápita, Tarragona.
2001 Pintura mural para Hortensia Bonal, Girona.
2000 Pintura mural para Enrique Ródenas, Barcelona.
1999 Pintura mural para Urs Greuter, Zúrich, Suïssa.
1995 Pintura mural para “Kaiser”, Schalkmühle, Alemanya.
1994 Pintura mural para Maurice Lacroix a Pforzheim, Stuttgart, Alemanya.
8 pinturas murales para la Comunidad de Madrid “Edificios Sociales Vandel” (270 m²).
1992 Mural Oficial Jocs Olímpics Barcelona, Estació del Nord (216m²).
1987 Pintura mural a Buenos Aires, Plaça Catalunya, Argentina (860 m²).
1986 Pintura mural a la rectoria de Camós, Girona.
1984 Gran Pintura de Sant Feliu de Guíxols (240 m²).
1982 Gran Pintura de Platja d´Aro (210 m²).